Calígula. Grec ’17

Representació de “Calígula” al teatre Grec de Barcelona. del 20 al 23 de Juliol de 2017.

Autor: Albert Camus.

Traducció: Borja Sitjà.

Dramatúrgia i direcció: Mario Gas.

Interpretació: Pablo Derqui, Borja Espinosa, Mónica López, Berna Quintana, Xavier Ripoll, Pep Ferrer, Pep Molina, Anabel Moreno, Ricardo Moya.

Aquest any, quan van anunciar la cartellera del Festival Grec, em vaig emocionar i vaig pensar, que leches!, ja que no tindré vacances, almenys fem alguna cosa interessant, anem al teatre. A sobre, com vaig comprar molt aviat vaig aconseguir una magnífica fila 4.

Veure una obra de teatre en el Grec és un petit luxe. El marc és incomparable, els jardins preciosos i molt agradables, ara hi han uns xiringos de menjar i beure molt cools, molt pijitos, però no hi ha res com emportar-te el bocata de casa (ja se sap, economia de subsistència).

I anem per l’obra. Per a mi el més remarcable, se’ns dubte, l’actuació del personatge principal, Pablo Derqui, un Calígula excel·lent. En el mateix nivell, no podem posar en dubte l’excel·lència del text d’Albert Camus. Camus, fora de presentar Calígula com un Emperador pres per la bogeria, ens mostra un Cèsar plenament conscient dels seus actes. Empès per l’inconformisme, fastiguejat pel sistema, fa ús del poder que l’han atorgat portat fins a les últimes conseqüències. Calígula despulla de tota superficialitat la seva acció, posant al límit el seu seguici i caient, irremeiablement en el despotisme més salvatge. Anul·la, roba, humilia (inclòs assassina als parents directes), sense cap pudor, a l’elit de la seva cort i el resultat l’aboca cap a una frustració encara més profunda. Camus, ens mostra els resultats de la por, la submissió, la humiliació enfront el despotisme dictatorial d’un sòl home. Ensenya les baixesses de l’esperit humà i aboca l’obra cap al final que el mateix Calígula està esperant, la seva Mort.

“Calígula es el monstruo que crea una sociedad corrupta. Nos devuelve todo aquello de lo que se ha alimentado y destruye el orden establecido. La obra es totalmente dialéctica, un estudio del fascismo moderno y del dolor, las contradicciones y la toma de conciencia en un mundo injusto, metafísica, ideológica y políticamente “ Mario Gas. (Teatre Barcelona.com)

Ara bé, l’obra no em va emocionar malgrat la fantàstica actuació de l’actor principal. Potser el text una mica dens, potser l’actuació dels actors secundaris, que en alguns moments em va semblar massa insulsa, no així la Mónica López que també em va agradar molt, potser l’escenografia que, si ve inicialment, em va agradar per minimalista i sòbria deixava palès un espai massa gran per omplir, potser l’hora, massa tard i ja sabem que les meves neurones a certes hores ja no xuten encara que tinc constància que no sóc l’única que va sortir amb aquestes sensacions. Total, que de l’última escena, on se suposava que passava el zenit de l’obra no em vaig assabentar de res, cosa que em va fer molta ràbia perquè en Derqui estava increïble però vaig ser incapaç de seguir el monòleg. Alguna cosa falla….

Fotos: El Mundo

Teatre Barcelona

El Periódico

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s