DIUMENGEJANT UN DIMECRES. ESCAPADA A MÀLAGA.

 

Escapada d’un dia a Màlaga, així, com qui no vol la cosa, en plan anada d’olla. Un cop arribades, mentre esmorzem en una terrassa davant la catedral per 3€ cadascuna, la Núria i jo decidim que farem. L’excusa d’aquest viatge és una exposició d’esbossos del dissenyador francès Philippe Starck al Centre Pompidou. Però, estaràs a Màlaga i no visitaràs el Museu Picasso? Jo ni m’ho havia plantejat però la Núria portava els deures fets.

Sobre la visita al Museu Picasso què dir? Es pot dir tot o res. Un cop més la constatació de l’obra inabastable de l’autor malagueny,  “quan arribi la inspiració que em trobi treballant” i no es pot negar que s’ho va prendre seriosament. Però també la importància indiscutible de la seva trajectòria, visionaria, la influència rebuda i transformada que configurà una peça cabdal en l’esdevenir de l’art contemporani.

“Las distintas salas del recorrido por el Palacio de Buenavista se organizan abordando cuestiones que conforman aspectos relevantes en el legado artístico de Picasso. El sentimiento de origen, el arraigo a la família y la importancia en su pintura del círculo de personas íntimas y de lo cotidiano. El protagonismo histórico que tuvo como creador del cubismo y la invención de imágenes síntesis de múltiples perspectivas formales, pero también conceptuales. Su forma de mirar los temas clásicos de la historia de pintura, como el retrato, el bodegón, el paisaje, el desnudo, así como la profunda relación de respeto, inspiración y antagonismo que mantuvo con grandes maestros. O su extraordinaria capacidad para descubrir procedimientos e inventar soportes innovadores para la historia de las formas visuales.” museopicassomálaga.

Em fascina la capacitat per mostrar, en pocs traços, un sentiment o una actitud. Traços que apareixen davant nostre, sense titubejos, línies continuades construint una història.

Banyista

En banyista no tant sòl ens mostra a una dona gaudint, encarant amb entusiasme el seu bany enmig del mar, sinó que el seu propi cos es converteix en les ones que l’embolcallen i l’amanyaguen, dona i mar es fusionen en un.

La migdiada

En La migdiada uns traços que poden semblar simples ens mostren, amb una delicadesa sublim, el plaer de la migdiada, la inclinació del cap totalment abandonada als braços de Morfeu, la posició de les mans recolzades delicadament al costat del cap, les cames encreuades, els colors bàsics, el verd de la gespa el blau del cel ens transporta a les sensacions d’una migdiada d’estiu.

Dos exemples de tot el que guarden les parets del Museu, una visita molt recomanable.

I d’aquí directe al Centre Pompidou. Philippe Starck és un dissenyador francès que va saltar a la fama a finals del 80. Núria i jo, que vam estudiar juntes a la Llotja, vam fer algun treball sobre ell. Starck és un dissenyador complet. Moltes de les seves creacions formen part de la nostra quotidianitat.

I va passar un cop més. Amb Núria ens trobem un parell de cops  l’any i sempre busquem una exposició com excusa. No sempre, però de tant en tant, passa. Davant del primer panell informatiu, sense adonar-nos-en, comencem a parlar, en aquesta ocasió dels anys d’estudi, de les il·lusions perdudes, de les frustracions, dels encerts, dels anhels, de les casualitats succeïdes que van contribuir a construir les persones que som, però també dels desitjos futurs, de les il·lusions per venir. Vam riure, ens vam emocionar, ens vam escoltar l’una a altre i de cop i volta vaig veure que una de les noies que vigilava ens mirava raro, i és que no sé quanta estona vam estar allà, però és bastant possible que rondéssim l’hora, i com sempre, atac de riure en adonar-nos-en. Després, el plaer de descobrir, l’anàlisi, la crítica, l’admiració i la conversa que continua enmig del món Starck.

Un cop més ens trobem davant d’un creador insaciable, Starck és un dissenyador complet, amb això el que vull dir és que té una visualització global de la creació. Starck s’atreveix amb tot perquè tot és creat i digne de transformació. Des de mobiliari fins a vaixells, des d’ulleres fins a xancles de goma, passant per motos, bicis, llums, rellotges…A part, des de fa anys enfoca la seva feina cap a la sostenibilitat i el reciclatge. D’aquesta manera fabrica xancles de goma reciclada en fàbriques de Brasil apostant per la creació de treball just. Dissenya cadires sense claus amb plàstics reciclats, etc…. I dibuixa i crea sense parar… Mirar, analitzar, transformar, crear… I enmig de tot això, passeig per Màlaga, una impressionant Freiduria malaguenya per dinar i un banyet a la platja i tornada cansada però entusiasmada. 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s