INDONESIA. BALI. (5)

Buenu, buenu, buenu que se m’acumula la feina. Realment després de l’estres de l’arribada necessitava relaxar-me una mica, també és cert que a l’estar més dies tampoc es concentra tant les coses a fer.

En escriure aquestes paraules portem a Bali tres dies sencers. El primer dia vam visitar el bosc dels micos, un gran parc situat al sud de la ciutat on hi ha un temple i hi resideixen uns 600 micos. Els micos, si et poden pispar alguna cosa te la pispen i si es poden pujar al teu cap es pujen. A mi per sort, perquè si m’ho fan em dóna alguna cosa, no se’m va apropar cap, però a la Núria se li van pujar dos cops. Bé, el bosc és espectacular, molt frondós, amb pujades i baixades, amb arbres impressionants i com no, ple de temples. Hi vam passar pràcticament el matí. D’allà a l’oficina d’informació de la ciutat, el noi amb desgana i sense ganes (per si no queda clar) d’explicar gaire, finalment, després d’insistir aconseguim entrades per un espectacle de dansa per al mateix dia a les 19:30. Després ens vam centrar en coses més mundanes com  la recerca i captura d’una boguederia, que estavem en situació crítica. La boguederia que ens va recomanar en Bigui, de big clar, l’amo de la casa a on estem, que per cert, mereix un apartat. Bé, la boguederia que ens va recomanar en Bigui va resultar ser un local amb quatre xavalets amb cara d’amargats, la noia que ens va atendre tenia cara de pomes agres i quan vam anar a recollir la roba al dia següent va fer un intent de somriure però no ho va aconseguir. Després geladet i passeig fins al Palau d’Ubud (la ciutat en la que estem) i on teòricament haviem de veure l’espectacle de dansa. Va resultar que la ciutat estava de celebració, li vaig preguntar al Bigui quina celebració era però sóc incapaz de dir-vos-ho, no em vaig assebentar de res. Després ens hem assabentat que és una festa hindú que dura un mes sencer i es celebra cada sis mesos. Tot està decorat i ple d’ofrenes, petites cistelletes de palla amb flors a dins. Tothom va vestit de blanc i amb sharon (la faldilla típica) i amb granets d’arròs enganxats al front. Vam trobar petits grups de musics amb una mena de capgros com un dimoni pelut que ballava davant de cada ofrenda o on hi havien nens. I per la tarda abans d’anar al Palau vam veure una mena de procesó on tots avançaven, perdó per l’expressió, follats, vull dir, caminant molt ràpit. Bé, el cas és que visitem el Palau que la meitat està tancat perquè està hospedada la familia reial i després ens assebentem que el ball està cancelat per motiu de la festa. Decidim a canvi anar a fer-nos un massatge (Ubud està replet d’spas per entretenir als guiris) ens fem un massatge de peus, a mi m’agafa una noia regordeta amb cara de simpàtica que a partir d’ara anomenaré la terminator. No m’importa que m’apretin en els massatges, però a la terminator li vaig haver de dir que afluxes, total, que des d’aleshores em fa mal el lateral d’un peu, ma cagüen tot.

El segon dia vam decidir anar a voltar pel nostre compte. Vam decidir llogar una moto, aquí és baratíssim. La veritat és que per a mi fou tot un repte si tenim en compte que feia més de vint anys que no portava una moto i l’última vegada que ho havia fet havia acabat en un hospital. M’hi vaig trobar molt a gust, encara que aquí es condeix per l’esquerra i hi ha força tràfic. La Núria portava el mòbil amb el navegador i m’anava indicant fins que se’m va acabar la bateria i a partir d’allà vam anar preguntant. Vam anar fins a un temple a la platja. La platja a Bali és de sorra negra volcànica i hi ha força onatge. Va coincidir que en aquell moment s’iniciava una cerimonia. La gent en processó sortia del temple cap a la vora del mar. Un home portava un anec i vam temer que el sacrifiquesin, per contra el que van fer va ser llençar-lo al mar i acte seguit algú el va anar a recollir, no fos cas que s’escapés, que això val diners. Després van marxar deixant la platja plena de restes d’ofrenes desparramades per tota la sorra. Tot molt brut, malgrat haviem portat el bikini no entraven ganes d’estar-s’hi, la platja estava molt, molt bruta. Després vam continuar per agafar una carretera recomanada per la guia segons la qual a cada corva ens entrarien ganes de fer una foto. La carretera en qüestio amb corves súper tancades i unes pujades d’ordago. Només vam veure una petita vista però sense gaire gràcia i pràcticament tot el recorregut vam estar endinsades a la boira. En arribar al final de la carretera hi havia un poblat i vam decidir que era hora de dinar. Em vaig deixar guiar per un gran cartell que indicava un restaurant. Ens va sortir un personatge amb el cabell tenyit de taronja oferint-nos únicament nodles, davant la gran varietat li vam dir que nodles ens estaven la mar de bé i l’home va desparèixer. El restaurant en qüestió era com un troç de terra a modo de terrassa i s’endevinava unes bones vistes si no hagués sigut per la boira, fora de les dos taules no hi havia res més, un edifici en ruïnes i vaig averiguar que darrere hi havia una mena d’habitació amb una pica i poc més. No sòc capaç d’imaginar com s’ho va fer aquell home per treure’ns dos plats de nodles. Un cop dinades vam iniciar el camí de tornada, una mica llarg però sense incidències. En arribar vam anar a veure l’espectacle de dansa que no haviem pogut veure el dia anterior, a mi se’m tancaven els ulls però vaig aguantar estoïcament.

Avui, tercer dia s’ha passat tota la nit ploven amb molta força. Quan ens hem aixecat encara plovia. Hem contractat un coche amb xofer, vull dir, un xavalito que corre per aquí i que se’ns va oferir a fer excursions. Perquè per la illa hi ha moltes coses a veure però que queden molt desperdigades. I anar amb la moto està bé però és un xic estressant. A veure, us podria especificar cada lloc on hem anat però no ho faré…uns diré que hem visitat tres temples o quatre, ja no ho sé, una plantació de café, un mirador d’un volcà que no hem vist perquè hi havia boira tancada i unes terrasses de plantacions d’arròs. Els temples han sigut interessants perquè tots eren molt diferents. Un, situat en una zona molt frondosa. Un altre hem hagut de baixar i pujar més de doscents setanta esglaons i era molt antic. En un, molt important, la gent va a banyar-se en unes piscines amb xorros per purificar-se i després passar a la zona sagrada a pregar. És una mica trist veure com els guiris (malgrat el propi temple els hi facilita roba i vestuaris per fer-ho) es banyen fent el pantomima com si també es purifiquesin quan no segueixen aquesta religió, i fent el capullo fent-se fotos. Les terrasses de Tellalagan, molt famoses, no es pot negar que són molt boniques, però és una mica decepcionant el show que s’ha montat al voltant de terrasses, bars, columpis penjats al buit, camíns preparats amb els propietaris dels terrenys demanat propina, etc…
L’entrada de la casa on vam estar

 

Últim dia sencer a Bali, no hi havia risc de pluja, hem començat el dia intentant anar, per tercera vegada al banc i per tercera vegada estava tancat, ens hem assabentat que estarà tancat durant dos setmanes per la celebració famosa aquesta. Total que tenim dos talons de la companyia aerea que ens va endarrerir el vol i no els podem cobrar, a veure com ens ho fem abans de tornar. Acte seguit en Guallan, el xavalito, ens ha portat a un taller de mobles de canya de bambú perquè la Núria porta, des que vam arribar, dient que vol un tros de bambú, daquests grans…i al final ella ha trobat el què buscava i jo m’he agafat un tros i faré un test. En aquests moments tinc a la Núria ficant la roba que porta en tots els regals que ha comprat, aquest matí s’ha tornat molt loca pel mercat d’Ubud.  Finalment vam començar la ruta, que no detallaré, només diré que vam visitar tres temples, una cascada i unes terrasses d’arròs. Els temples molt diferents entre ells i molt interessants. Un, amb un foso al voltant.  Un altre  en una roca a l’oceà i un altre flotant en un llac (a aquest vam arribar a l’últim moment, quan ja queia la nit i no hi havia ningú). Les terrasses eren les més gran de Bali, i per les cascades ens van fotre un pal que ens van deixar baldades. S’ha de pagar per tot, inclòs entrar a la carretera que boreja les terrasses, en aquests dos dies d’excursions ens hem deixat un pressupost considerable. També és cert que hi ha molta distància entre cada lloc. Vam arribar ven entrada la nit, encara que aquí es fa de nit a les 18:00 hores

Sobre la casa a la que estem, una casa privada, la porta de fora sembla d’un temple i hem descobert que és habitual a tota la ciutat. En traspassar la porta entres a un jardí impressionant, amb diversos caminets i edificis d’una planta desperdigats, al final, una piscineta. Després vam descobrir que entre varies cases hi ha un petit temple que comunica entre els jardins. Hi han temples per tot arreu, grans, petits…i moltes cases que semblen temples.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.