Guatemala. Chichicastenango i Panajachel.

Els dijous i els diumenges hi ha el mercat més gran de centreamèrica a Chichicastenango, Chichi pels amics. Vaig contractar l’excursió i havia d’estar a les 7:20 del matí enfront de l’agencia. A les 7 estava allà i tot estava tancat i barrat, i ja m’he començat a ratllar, i això que tinc la sensació que ho porten tot molt controlat. A sobre m’ha agafat pipi. A i 20 he trucat al telèfon que tenia al paper que em van donar, m’han dit que sí que ja, que no em preocupés. I al cap de poc ha passat un noi molt simpàtic en moto a buscar-me. Quasi m’agafa un patatús quan em diu que són dos horas sense parar. El noi ha vist la meva cara de desesperació i s’ha esperat que busqués un bany a una cafeteria. En tornar m’he agenciat el seient del copilot. Com funciona això? (consell pràctic) quan arribes a la furgo, la primera acció del conductor és obrir la porta lateral i tothom anem entrant com xais. Però si ets hàbil pots preguntar-li si pots anar al davant i normalment et diuen que cap problema. Això et pot sortir bé o malament depèn de si ha de pujar algú més i aleshores t’emputjen cap a un seient plegable que hi ha en el mig i que és molt incòmode, però si tens sort, el seient del copilot té reposa-caps, cosa que els de darrere no. Bé, hem sortit cap a Chichi, en un trajecte d’unes dues hores i ha resultat que el xòfer era la mar de simpàtic i hem passat l’estona xerrant sobre els seus costums religiosos, la situació política, l’educació… moltes coses que se’m fan molt difícils explicarles per aqui però que les trobo molt interessants per entendre el país.

Resulta que són molt puntuals i a dos quarts de deu ja estàvem a Chichi. El mercat ocupa unes vuit quadres enfront i al voltant de l’esglèsia principal, un  munt de carrers amb parades d’artesania per a turistes i menjar per autòctons,  tot bastant barrejat. Només arribar m’he topat amb una processó amb un sant pel mig del mercat. Avui queia un sol de justícia. El xofer m’ha recomanat visitar el cementiri, quan ja havia voltat pel mercat i m’havia semblat que repetia carrers ( amb la sensació de que no és tan gran) m’he decidit anar cap allà. Ha sigut una grata sorpresa. No només perquè és tot acolorit sinó perquè ha coincidit que hi havia gent fent una mena d’ofrenes, he preguntat i eren ofrenes als morts i als ancestres, li pregunto si és perquè és diumenge i em diu que no, que va en relació al calendari maya, quan el cementiri és cristià. Total que l’ofrena es basa, al terra, una base d’unes herbes aromàriques, menjar (una noia ha possat galetes i lacasitos, una senyora pa amb xocolata i un senyor ous) moltes espelmes, aiguardent i puros gegants, a tot això se li pren foc mentres es ressa una letania en maya. Hi havia varies persones fent-ho i ha sigut curiós de veure.

De tornada al mercat he descobert una altra zona molt més gran, amb parades de menjar fet i més parades de menjar i de tot i aquí m’he adonat de que realment era enorme, tant, que de cop i volta he començat a dubtar de si sabria tornar al punt de trobada i m’he estat una bona estona voltant fins que m’he situat. He menjat un sandwich i a les 14 he anat cap a la furgo, hem sortit puntuals i a les sis ja hi erem a San Pedro.

Després de contractar el trasllat a la propera destinació per demà, m’he apropat a l’embarcador i he agafat una barca per anar a Panajachel, el poble que està a l’altra banda del llac. Aquest poble sembla més gran i pla, no té ladera i, té un passeig a vora l’aigua amb embarcadors i miradors realment agradable, hagués sigut un lloc fantàstic per veure la posta de sol si no hagués estat ennuvolat i mig pluvisquejant. Es nota que és temporada baixa perquè hi ha molt poc turisme per la quantitat de comerços d’artesania i hotels que hi han. En arribar he tingut el caprici de menjar una crepe de xocolata, en una botiga museu, i m’han donat una tan potent que m’ha servit de berenar i de sopar…i probablement d’esmorçar. A dos quarts de vuit sortia l’última barca de tornada i anant cap allà s’ha possat a ploure de valent, per fi he pogut utilitzar el paraigües que porto carregant des que he arribat. Quan he intentat pujar a la barca estava tot fosc i mullat i no he vist bé on posar el peu i m’he fotut una relliscada que m’he clavat l’esglaó en el costellam i per un moment m’he quedat sense respiració,  en aquell moment s’han encès un munt de mòbils  i he sentit un oh general, resulta que la barca estava mig plena, la qual  cosa ha contribuït ha augmentar la meva sensació de ridiculesa, curiosament ningú s’ha mogut  per ajudar-me i he aconseguit seure’m al primer banc de la manera més digna que he pogut mentre intentava recuperar l’alè. Quan hem arribat he agafat un tuk tuk i m’he vingut a l’habitació, com que no necesito sopar no haig de voltar per ahí i així intentaré descansar després de prendrem un anti-inflamatori, segur que demà estic estupenda. Envio tal qual sense repassar.

Anuncis

2 responses to “Guatemala. Chichicastenango i Panajachel.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.