Guatemala.Quetzaltenango

L’endemà de la caiguda  vaig anar a Quetzaltenango, Xela pels amics. Vaig passar una nit bastant dolorosa. Per sort l’allotjament està molt ben situat, darrere de la Plaça central de la ciutat i molt a prop de la Creu Roja. Vaig anar i resulta que m’he colpejat la part baixa pulmonar, inicialment no tinc res trencat, però és una lesió força dolorosa i molt em temo que lenta de curar. També Xela està a 2300 metres d’altitut i suposo que això no ajuda. Haig de caminar molt a poc a poc. Paro per tant a Xela esperant recuperar-me per poder continuar. La següent destinació està a quatre hores en furgo i ara per ara no estic en condicions.

Xela no té gaire encant, és la segona ciutat més gran de Guatemala. Jo només he vist el centre i ahir em vaig arribar fins al cementiri, el qual el vaig trobar per casualitat. El centre és una gran plaça amb arbres i bancs per seure. Hi ha ambient i una mica de tot. Ahir a la tarda vaig estar una estona llegint. Hi han pidolaires, gent prenent la fresca i gent llegint salms de la biblia a tot crit. Tenen veritable  obsessió per la religió. Hi ha cents de congregacions  diferents que posen música a nivells estratosfèrics, tiren petards… Al llac tots els pobles estaven plens de cartells dient que Jesús és la salvació. Parlant amb Nicolàs, el noi amb qui vaig passar la tarda, em deia que ell ho trobava ridícul,  tant el sincretisme amb la cultura maya com la gran manifestació religiosa que es respirava. El xòfer que em va portar a Chichi em deia que també veia molt malament aquesta manera de fer, que es veu que són evangelistes. Ell, catòlic, m’explicava que qualsevol es podia muntar  una congregació nova i que ho feien per fer diners.  Aquest noi també em deia que al•lucinava perquè tots els espanyols que havia conegut eren ateus quan eren els espanyols els que havien implantat la religió allà. Estem en moments diferents, li vaig dir.

Bé, al costat de la plaça hi ha, per descomptat, el mercat,  aquest a dins d’un edifici.  M’ha semblat més senzill i a mig gas, potser és el dia de la setmana. Hi han parades per menjar però quan he passat moltes estaven tancades.

Xela està a 2300 metres sobre el nivell del mar, pel matí el sol calenta de valent i pica. A la tarda s’ennuvola i refresca. La gent és dolça i molt amable.  Quan entras a un local et diuen “Buenos días, adelante, pase” i si els hi dius que no a alguna cosa que t’ofereixen et diuen “no pase pena”.

I ara per ara ja no sé que més explicar-vos.

El pati de l’allotjament on paso les estones

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.