Guatemala. Més Xela

Cosetes que he vist i he fet per Xela.

Ahir vaig preguntar pels safaretjos públics i em van indicar uns que quedaven a prop. Dedueixo que han d’haver-hi d’altres a la ciutat. Es tracta d’un espai habilitat en el qual sembla un descampat en una ampla avinguda. En un dels costats hi havien pidolaires i escombraries acumulades. A l’altre costat un parell de dones natejant roba. Una d’elles amb una nena d’uns deu anys. M’apropo i ens saludem. M’explica que no té aigua corrent a casa i que ha netejat així tota la vida. Que les màquines gasten molt. Porta un gran cubell de roba i li pregunto si ho carrega al cap, diu que sí, que no li fa mal. També m’explica que la nena, molt sonrient, renta la seva robeta. Em pregunta si estic sola i quan li dic que sí m’aconsella que no faci cas dels desconeguts si em conviden a anar a algun lloc, que és el què li explica a la seva filla quan va a l’escola. Li dic que no passi  pena, que no vaig per carrers foscos o solitaris i em diu que faig molt bé. Marxo amb el cor entendrit.

Després vaig voler fer una introspecció a la terminal d’autobusos. Començo a notar millora i vull valorar quines opcions tinc per reiniciar, finalment, la ruta.

Per anar a la terminal haig d’agafar una van destartalada. Vaig preguntar a un segurata d’un edifici i se’m va apropar una senyora dient-me que m’acompanyava a agafar-lo, la gent és molt atenta i disposada a ajudar. El trajecte és  llarg i em deixen en una gran avinguda assenyalant-me que avanci cap aquella direcció. Està ple de parrilleres aparcades i preguntant em diuen que la terminal està més endavant. De terminal com nosaltres ho entenem, no n’hi ha. El què hi ha és un troç de carrer on hi ha gent, entremig dels busos, cridant les destinacions. Parlo amb varis d’ells i m’aconsellen, per arribar a Lanquin, fer-ho a través de Santa Cruz de Quiché on hauré de canviar de bus, probablement un parell de vegades. Serà una jornada de trasllat que es presentarà interessant, perquè utilitzo el seu mitjà de transport i em proporcionarà l’ocasió d’interactuar amb ells.

De la terminal, amb una altra van em vaig apropar a la Plaça Benito Juarez on hi ha la casa de canvi, en un edifici amb ascensor on una senyora baixeta, asseguda a un tamboret dins de l’ascensor, marca la botonera i et dóna els bons dies. Em va recordar al Cantinflas a la peli “Arriba y abajo”. Li vaig preguntar si es passava allà tot el dia i em va dir que no però no vaig entendre ben bé quin horari feia.

Al costat del parc hi ha un gran mercat, vaig estar passejant mentre queia un xàfec, plou cada tarda.

De tornada al Parque Central vaig anar a dinar  al restaurant de dinar típic que més m’ha agradat de la ciutat, l’Aj de luna. El cambrer és molt somrient  i jovenet. Pregunta si em pot dir una cosa, li dic que esclar i em diu que li agraden molt els meus ulls i marxa depresa. Em va fer gràcia  perquè són bastant tímids, m’hagués agradat dir-li que tenia un somriure molt macu però no sabia quina interpretació faria i vaig preferir no dir-li res.

La tarda la vaig destinar a llegir i descansar mentre sentia com plovia.

Avui dissabte m’he aixecat amb la intenció d’anar a unes fonts termals. Ha resultat que estan bastant lluny i que les agències  d’activitats organitzen dues sortides, una a les 9.00 i un altre a les 14.30. A la de les 9 ja no he arribat perquè l’agencia obre a les 10.00, ho hauria d’haver reservat. He preguntat a un taxi i em duplicava el preu. Així que m’he passat el matí al solet del Parque Central llegint i després de dinar he anat cap a les termes. El lloc és muntanyós rodejat de boira i del vapor que surt de l’aigua, escalfada pel volcà de la zona. He estat una horeta gaudint de l’aigua calenta i xerrant amb una noia francesa amb qui he coincidit a la furgo.  Com que m’he assegut al seient del copilot he estat xerrant amb el conductor i m’ha explicat que el seu somni és viatjar a París perquè ell és molt romàntic i detallista, té 22 anyets, són tan monus!!

De tornada la tarda l’he dedicat a refer la motxilla i a descansar que demà serà un dia llarg. Per fi reprenc la ruta.

 

Anuncis

One response to “Guatemala. Més Xela

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.