Guatemala. Un dia de trasllat.

Des de Quetzaltenango volia anar a Lanquín, punt de partida per visitar les coves de Lanquín i Semuc Champey uns gorgs especials en un riu. Si hagués tingut més dies, és molt probable que hagués fet una parada entremig en el triangle Ixí,  una zona rural de gran tradició indígena que diuen que és molt macu. Però els cinc dies de parada a Xela em deixa sense opcions.

Vaig preguntar a una agencia i em van dir que en shuttle eren 11 hores i 500 quetzals. En la terminal em van explicar que en bus públic podia trigar unes  8 hores anant per Santa Cruz de Quiché, agafant diferents busos. Com que em feia gràcia anar en transport públic em vaig decidir per aquesta opció.

El primer era un bus d’estil americà. Fins que no està prou ple no surt. Si bé a les 7.00 jo ja hi era a la terminal, vaig veure com se m’escapava l’anterior, vam sortir a les 8.00. La primera sorpresa és que entra un home i quan arranquem comença a fer un sermó religiós a tot crit. Jo al cap de dos segons em poso els auriculars amb música però en algun moment sento com l’aplaudeixen. Al cap d’uns vint minuts es baixa. L’autobús va agafant gent al llarg del camí i, si a cada filera hi cabem dues persones per seient, en total quatre, acabem estant sis, com? Doncs estrenyent-nos…molt. La gent va baixant i pujant. La carretera té forces corbes. Ara us explicaré una cosa que la gent que em coneix ho entendrà perfectament i a la gent que no em coneix tant li pot sorprendre. En aquest primer bus entra un noi, veu que el meu costat està buit, em pregunta si pot seure i li dic que sí. Va a deixar la bossa i quan torna em diu alguna cosa així com “me siento al lado de una bella dama” i és clar, automàticament el vaig fulminar amb la meva mirada assassina i em vaig posar a mirar per la finestra, no ho vaig poder evitar, sí ja sé que el pobre diable no em coneix i actuava amb la innocència de qui desconeix el perill imminent però mira, que vols que hi faci?. Bé, de totes maneres al cap d’una estona, en una d’aquestes que donava la sensació que no cabria ningú més i malgrat això, va entrar més gent, el vaig mirar i li vaig sonriure i vaig notar com es relaxava perquè crec que s’havia quedat una mica tens, pobre . Eh! I també li vaig somriure quan va marxar, que no fos dit.

Bé, aquest bus em va deixar a Santa Cruz de Quiché el camí fins aquí passa per diversos ports de muntanya amb unes vistes força espectaculars, malgrat que el sol i la calor queia amb justícia. Dues hores i mitja de trajecte. En arribar, quasi abans de baixar del bus ja m’havien col•locat en un altre, la gent s’apropa i et pregunten cridant cap a on vas. M’aclareixen que per arribar a Lanquín primer haig d’arribar a Cobán però que des d’allà només em poden apropar a Unpastan. No hi ha cap altra opció. En aquesta ocasió es tracta d’una mena de minibus, jo calculo que deuen de 24 places. Em poso darrere del conductor a finestra i comencen a omplir. Un cop ja en ruta puja un senyor  baixet i prim amb bigoti, agafa una roba que hi havia al seient i me la tira a sobre i seu al meu costat amb la seva jaqueta quasi a sobre meu i espatarrant-se de cames…puja més gent i s’omple, li miro malament, llenço aquella roba al davant i al final sec a sobre de la seva xaqueta que finalment plega i guarda en una bossa. Comencem a anar com sardines. No paren de pujar gent fins al punt que la porta lateral va oberta i la gent penjada fora. Continua la carretera de corbes i la meitat de la gent, dormint, el senyor del  costat inclòs que li vaig clavar un parell de colzes. Tres hores de trajecte.

Quan arribem a Unpastan corro a preguntar pel que va a Cobán,  haig d’arribar abans de les 17.00 sinó perdo el bus a Lanquín.  Em diuen que impossible,  aquell bus arriba a les 17.20, són les 13.30 i té horari de sortida a les 14.10. Impotència total. Em comunico per WhatsApp amb el noi de l’hotel per dir-li que no arribaré,  al cap d’un moment em contesta dient que ho ha preguntat i que hi ha un servei nou que surt a les 18.00. Allà ningú ho coneix i em diuen que hauré de fer nit a Cobán. Malgrat això el noi s’enrotlla i em diu que m’aproparà a la terminal que m’indiquen. Un altre minibús destartalat. Sec en un seient individual però al costat té un seient plegable que ocupa el passadís,  com aquest hi han tres files. Acaba asseguda una senyora amb una gallina. Recorrem una zona que em sembla molt pobre, durant una hora i mitja de les tres hores de trajecte el fem per una carretera sense asfaltar, amb una polsegada impressionant. La gent puja i baixa en meitat del no-res. Aquí comença a fer-se dur i a sobre els nervis de no saber si podré enllaçar l’altre bus. Quan arribem a Cobán  no veig un sòl hostel en tot el recorregut i em pregunto com m’ho faré. Un cop han buidat el bus quedem una noia i jo. En un moment donat paren en un carrer i el noi em diu que el segueixi, agafo la motxilla i sortim mig corrents,  a dos carrers girem i tatxan! Que hi ha ? El bus de les 17.00 que surt amb retard!!!! Dono les gràcies al noi, pujo al minibus i en aquell moment, arranquem. Em toca seure en un d’aquests petits que ocupen el passadís.  En David, el noi de l’hotel m’envia un missatge dient que calcula que haig d’estar a Cobán i em passa el telèfon del conductor de les 18.00, li dic que ja estic al bus. Dues hores més de trajecte, l’última part per carretera sense asfaltar, arribem de nit. Durant el trajecte em poso a parlar amb el noi del costat i resulta que és amic de David. Li truca i li pregunta com arribar a l’hotel, li diu que quan arribi agafi un tuk tuk que ho paga l’hotel.

Últim trajecte, cinc minuts, agafo el tuk tuk i xerrant amb el noi em diu, quan s’assabenta que sóc de Barcelona, que és un gran honor (així..un gran honor)per a ell haver portat a algú de Barcelona  al seu tuk tuk, que ha portat a gent d’altres parts d’Espanya però mai de Barna i el deixo més content que un ginjol.

Total 11.30 hores, cost 135 quetzals. Destrossada.

David, el noi de l’hotel és adorable. Em dutxo, sopo i caig rendida al llit.

 

Anuncis

2 responses to “Guatemala. Un dia de trasllat.

  1. Madre mía, jajaja, aventuras mil…
    Un quetzal a que equivale??
    Enhorabuena por poder seguir la ruta.. guapaaaa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.