Guatemala. Lanquín i Semuc Champey

Un cop situada a l’hotel Mirador, un plàcid lloc situat  als afores del poble em vaig planificar els dos següents dies. A Lanquín fa moltísssima calor,  part de la culpa la té la crema de rostolls que s’està efectuant pels voltants, això confereix un ambient neblinós i gris a la zona.

El primer día vaig visitar Semuc Champey,  una zona muntanyosa a on hi ha uns gorgs en un riu. Una pic up em va recollir a l’hotel i em va portar a l’entrada del Parc Natural, 35 minuts per recórrer  9 kilòmetres de pista de terra. Un cop en el Parc i abans d’arribar als gorgs hi ha un desviament cap a un mirador. La pujada es fa dura perquè fa una calor i una humitat escandalosa i perquè hi ha molt de desnivell.  Pel meu gust el mirador queda excessivament alt, els gorgs es veuen massa lluny, però també és cert que el camí és molt macu. Jo vaig trigar uns 45 minuts.

Quan baixes, el bany als gorgs són una benedicció. L’aigua està fresqueta. Està ple d’aquests peixets que mengen les pells mortes, el què fa una mica de cosilla, però sense més. Vaig passar allà el matí. De tornada vaig dinar al poble en un bar típic i vaig tornar a l’hotel a passar la tarda entre la piscina, llegir una estona i xerrar amb en David i la Pati, la cuinera. L’ambient de l’hotel és molt tranquil i familiar. Ahir només estàvem  una noia alemanya i jo. Aquest matí, que me l’he passat també aquí, la Pati m’ha pentinat una trena i m’ha estat parlant que vol anar als Estats Units perquè té quatre fills i el sou no li arriba per a tot. La vida per aquí és molt precaria

 

Amb la Pati

Una familia que ha vingut a passar una estona.

Aquesta nit ha aparegut un munt de clients nous, ja no serà el mateix.

Aquesta tarda he visitat les coves de Lanquín. Són unes coves força grans però sense res especial que no tinguin totes les coves del món. He hagut d’anar amb molta cura perquè el terra relliscava molt, per sort he sobreviscut. Aquí també hi ha la mania de buscar formes a les formacions per posar-los nom, el gos, la tortuga,  la granota, el mico… a saber la d’hores que es va passar algú buscant les formes, algunes més encertades que d’altres, la veritat. En aquestes coves hi ha uns ratpenats petitets. Volia esperar a veure’ls sortir però just han entrat un visitants d’última hora i si no apaguen la llum es veu que no surten. N’he vist uns quants però finalment hem marxat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.